Mostrando entradas con la etiqueta 1.Sociales. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 1.Sociales. Mostrar todas las entradas
El jurament dels Horacis
Jacques Louis David
FITXA TÈCNICA
Títol: el jurament dels Horacis
Autor: Jacques Louis David
Data: 1784
Material i tècnica: Oli sobre llenç
Suport: La pinzellada és llisa i la superfície polida
Mida: 330x425cm
Estil: Neoclassicisme Francès
Tema: historia antiga, Roma. Amb intenció política
Lloc on es troba actualment: Museu Nacional del Louvre
1. DADES GENERALS
DE L’OBRA
Aquesta obra es titula “el jurament dels Horacis”, va ser pintada per Jacques Louis David a l’any 1784 i actualment es troba al Museu Nacional del Louvre. Aquesta obra és un oli sobre llenç. La pinzellada és llisa, impossible d’apreciar la seva petjada, el resultat és el d’una superfície polida. Grans qualitats tèxtils en els atavíos i sensació sanguínia en els cossos. David capta per igual la calidesa en el compromís humà que la fredor en el metall de les espases. Les mides d’aquest quadre són 33x425cm.
Aquest és un quadre neoclàssic de David en el qual ràpidament ens fixem en el rigor de la seva composició i en el contrast del roig pompeià vers tots els altres colors. Els colors són neutres majoritàriament menys el roig. Predominen també, els ocres i els grocs. Ressalta també el vestit blanc de la dama més jove. És un oli sobre tela pintat el 1874. En el quadre podem veure que la llum és artificial tot i que el pintor va saber representar molt bé les ombres dels personatges. Els personatges masculins contrasten amb les dones que queden en un segon pla però tenen la seva importància. El quadre és de tipus militant i en revela un missatge polític com és el jurament heroic dels soldats que lluitaran fins a la mort per la pàtria (tòpic clàssic). Aquest fet contrasta amb la desesperació i impotència de les dones que cauen en el profund dolor de la possible pèrdua dels seus marits en la guerra.
Breu biografia de l’autor
Jaques Louis era un pintor francés que pintava sobre assumptes mitològics i històrics. Realitza les seves primeres experiències a Paris ampliades posteriorment amb estudis a Itàlia. Quan torna a França, el seu classicisme es veu lligat a la revolució que ell apoiarà en totes les fases fins a convertir-se en pintor de Napoleó. Quan Napoleó cau com a emperador, David ha d'exiliar-se a Brusel•les on morirà el 1825.
2. ANÀLISI FORMAL
I ESTILÍSTICA
Una mica d’historia:
La guerra entre Alba i Roma, ciutats del Laci unides per vincles de sang, va ser resolta mitjançant l'enfrontament dels tres germans Horacios, romans, i els tres Curiáceos, albanos. El combat era a mort. Un dels Horacios va assolir vèncer. En canvi, la seva victòria va quedar aombrada per les lamentacions de la seva germana Camila, promesa amb un dels Curiáceos. L'Horaci vencedor va donar mort a la seva germana. Quan els lictores ho van capturar, el pare dels Horacios va sortir en defensa del seu fill al•ludint al lliurament a la causa cívica. El jove Horaci va tornar a ser aclamat com un heroi.
Que vol expressar l’autor?
David exalta la figura del campió, vol donar a entendre que el monarca no només és el privilegiat, sinó que s'exigeix la moralitat pública. David tria el moment del jurament i del compromís. El poder polític ha de donar fe davant la col•lectivitat. Els tres Horacios juren davant el seu pare que defensaran la col•lectivitat. Les dones són les protagonistes del drama, elles no empunyen l'espasa, però posen la seva ànima per a assumir la seva destinació.
Linies i prespectives del cuadre:
El grup de les dones de la dreta és piramidal i es compensa pel dinamisme del grup masculí a l'esquerra que representa el dinamisme. Serenitat clàssica i potència d'esperit s'uneixen. L'efecte final és el d'un equilibri que es trenca amb l'energia de les mans, energia moral, sentimental i anímica. En les mans confluïx la triple línia que caracteritza la pintura de David, el Neoclasicimo, Romanticisme i Realisme.
Composicio
És una composició equilibrada i simètrica, l'eix de la qual és el pare, que divideix als personatges en dos grups distribuïts de forma equilibrada. A l'esquerra els Horacios, i a la dreta les dones. És típic de la pintura neoclàssica buscar composicions clares, aquí ho podem observar que disposen a les figures de forma ordenades, de forma paral•lela al plànol del quadre, en correspondència amb l'arquitectura.
Que veu l’espectador?
Les figures estan dividits en dos grups: el dels homes, a l'esquerra, que simbolitzen l'acte heroic de jurar fins a la mort, i el de les dones, a la dreta, que simbolitzen el sentiment. La composició és ordenada, igual que en els relleus romans. La pintura neoclàssica es caracteritza per presentar figures clares, on els seus contorns són precisos i hi ha un predomini del dibuix. Aquest predomini del dibuix fa que les formes siguin més precises.
Color i llum
La llum és freda, natural, al servei del dibuix i de la forma, ja que ha de ressaltar-los. Això és influència de Caravaggio. La llum procedeix de la part esquerra del quadre i dóna un aspecte de teatralidad a l'obra, creant volums als cossos, perquè es concentra en els elements més essencials.
El color és fred i racional. Només el vermell de les túniques dóna una sensació més càlida i emocional. Els colors són purs, no es barregen.
Personatges
Pare Horaci
És el personatge central i el que realitza l'acció principal tot prenent el jurament als seus fills, mentre sosté les tres espases amb les seves mans, i obligant-los al compliment del deure amb la pàtria. No mostra cap emoció.
Tres germans Horaci
A la pintura els tres germans se situen a l'esquerra, i en els moments abans de la batalla expressen la seva lleialtat i solidaritat amb Roma, amb tot el suport per part del pare. Són homes desitjosos de lliurar les seves vides pel deure patriòtic. En aquesta societat patriarcal, els homes de bé, de mirada resolta i membres en tensió, són la ciutadella del patriotisme republicà i no mostren emocions, són durs com la pedra. Eren símbols de les més altes virtuts de la República.
Camil•la Horaci
La seva desesperació està explicada en part pel fet que és germana d'un del Horacis i la promesa d'un dels Curiacis; vesteix una toga blanca, fet que demostra els coneixements històrics de David.
Sabina Curiaci
Germana d'un dels Curiacis, casada amb un del germans Horacis, amb qui té dos fills, per la qual cosa plora per la mort del seu espòs i del seu germà; vestida de marró i col•locada, com Camil•la, en un primer terme a la part dreta.
Fills de Sabina i institutriu
La dona vestida de negre, que està situada al fons, sosté dos nens que són fills d'un dels Horacis i la Sabina Cariaci, la filla més petita que oculta el seu rostre sota el vestit de la seva institutriu, mentre que el fill rebutja que li tapin els ulls.
Jacques Louis David
FITXA TÈCNICA
Títol: el jurament dels Horacis
Autor: Jacques Louis David
Data: 1784
Material i tècnica: Oli sobre llenç
Suport: La pinzellada és llisa i la superfície polida
Mida: 330x425cm
Estil: Neoclassicisme Francès
Tema: historia antiga, Roma. Amb intenció política
Lloc on es troba actualment: Museu Nacional del Louvre
1. DADES GENERALS
DE L’OBRA
Aquesta obra es titula “el jurament dels Horacis”, va ser pintada per Jacques Louis David a l’any 1784 i actualment es troba al Museu Nacional del Louvre. Aquesta obra és un oli sobre llenç. La pinzellada és llisa, impossible d’apreciar la seva petjada, el resultat és el d’una superfície polida. Grans qualitats tèxtils en els atavíos i sensació sanguínia en els cossos. David capta per igual la calidesa en el compromís humà que la fredor en el metall de les espases. Les mides d’aquest quadre són 33x425cm.
Aquest és un quadre neoclàssic de David en el qual ràpidament ens fixem en el rigor de la seva composició i en el contrast del roig pompeià vers tots els altres colors. Els colors són neutres majoritàriament menys el roig. Predominen també, els ocres i els grocs. Ressalta també el vestit blanc de la dama més jove. És un oli sobre tela pintat el 1874. En el quadre podem veure que la llum és artificial tot i que el pintor va saber representar molt bé les ombres dels personatges. Els personatges masculins contrasten amb les dones que queden en un segon pla però tenen la seva importància. El quadre és de tipus militant i en revela un missatge polític com és el jurament heroic dels soldats que lluitaran fins a la mort per la pàtria (tòpic clàssic). Aquest fet contrasta amb la desesperació i impotència de les dones que cauen en el profund dolor de la possible pèrdua dels seus marits en la guerra.
Breu biografia de l’autor
Jaques Louis era un pintor francés que pintava sobre assumptes mitològics i històrics. Realitza les seves primeres experiències a Paris ampliades posteriorment amb estudis a Itàlia. Quan torna a França, el seu classicisme es veu lligat a la revolució que ell apoiarà en totes les fases fins a convertir-se en pintor de Napoleó. Quan Napoleó cau com a emperador, David ha d'exiliar-se a Brusel•les on morirà el 1825.
2. ANÀLISI FORMAL
I ESTILÍSTICA
Una mica d’historia:
La guerra entre Alba i Roma, ciutats del Laci unides per vincles de sang, va ser resolta mitjançant l'enfrontament dels tres germans Horacios, romans, i els tres Curiáceos, albanos. El combat era a mort. Un dels Horacios va assolir vèncer. En canvi, la seva victòria va quedar aombrada per les lamentacions de la seva germana Camila, promesa amb un dels Curiáceos. L'Horaci vencedor va donar mort a la seva germana. Quan els lictores ho van capturar, el pare dels Horacios va sortir en defensa del seu fill al•ludint al lliurament a la causa cívica. El jove Horaci va tornar a ser aclamat com un heroi.
Que vol expressar l’autor?
David exalta la figura del campió, vol donar a entendre que el monarca no només és el privilegiat, sinó que s'exigeix la moralitat pública. David tria el moment del jurament i del compromís. El poder polític ha de donar fe davant la col•lectivitat. Els tres Horacios juren davant el seu pare que defensaran la col•lectivitat. Les dones són les protagonistes del drama, elles no empunyen l'espasa, però posen la seva ànima per a assumir la seva destinació.
Linies i prespectives del cuadre:
El grup de les dones de la dreta és piramidal i es compensa pel dinamisme del grup masculí a l'esquerra que representa el dinamisme. Serenitat clàssica i potència d'esperit s'uneixen. L'efecte final és el d'un equilibri que es trenca amb l'energia de les mans, energia moral, sentimental i anímica. En les mans confluïx la triple línia que caracteritza la pintura de David, el Neoclasicimo, Romanticisme i Realisme.
Composicio
És una composició equilibrada i simètrica, l'eix de la qual és el pare, que divideix als personatges en dos grups distribuïts de forma equilibrada. A l'esquerra els Horacios, i a la dreta les dones. És típic de la pintura neoclàssica buscar composicions clares, aquí ho podem observar que disposen a les figures de forma ordenades, de forma paral•lela al plànol del quadre, en correspondència amb l'arquitectura.
Que veu l’espectador?
Les figures estan dividits en dos grups: el dels homes, a l'esquerra, que simbolitzen l'acte heroic de jurar fins a la mort, i el de les dones, a la dreta, que simbolitzen el sentiment. La composició és ordenada, igual que en els relleus romans. La pintura neoclàssica es caracteritza per presentar figures clares, on els seus contorns són precisos i hi ha un predomini del dibuix. Aquest predomini del dibuix fa que les formes siguin més precises.
Color i llum
La llum és freda, natural, al servei del dibuix i de la forma, ja que ha de ressaltar-los. Això és influència de Caravaggio. La llum procedeix de la part esquerra del quadre i dóna un aspecte de teatralidad a l'obra, creant volums als cossos, perquè es concentra en els elements més essencials.
El color és fred i racional. Només el vermell de les túniques dóna una sensació més càlida i emocional. Els colors són purs, no es barregen.
Personatges
Pare Horaci
És el personatge central i el que realitza l'acció principal tot prenent el jurament als seus fills, mentre sosté les tres espases amb les seves mans, i obligant-los al compliment del deure amb la pàtria. No mostra cap emoció.
Tres germans Horaci
A la pintura els tres germans se situen a l'esquerra, i en els moments abans de la batalla expressen la seva lleialtat i solidaritat amb Roma, amb tot el suport per part del pare. Són homes desitjosos de lliurar les seves vides pel deure patriòtic. En aquesta societat patriarcal, els homes de bé, de mirada resolta i membres en tensió, són la ciutadella del patriotisme republicà i no mostren emocions, són durs com la pedra. Eren símbols de les més altes virtuts de la República.
Camil•la Horaci
La seva desesperació està explicada en part pel fet que és germana d'un del Horacis i la promesa d'un dels Curiacis; vesteix una toga blanca, fet que demostra els coneixements històrics de David.
Sabina Curiaci
Germana d'un dels Curiacis, casada amb un del germans Horacis, amb qui té dos fills, per la qual cosa plora per la mort del seu espòs i del seu germà; vestida de marró i col•locada, com Camil•la, en un primer terme a la part dreta.
Fills de Sabina i institutriu
La dona vestida de negre, que està situada al fons, sosté dos nens que són fills d'un dels Horacis i la Sabina Cariaci, la filla més petita que oculta el seu rostre sota el vestit de la seva institutriu, mentre que el fill rebutja que li tapin els ulls.
jueves, 11 de febrero de 2010
1) Quins problemes nacionals quedaven pendents a l’Imperi Austríac i a l’Imperi Turc?
Les reformes liberals de tots els imperis havien estats nul·les o , si mes no, molt limitades i com a consequencia les aspiracions d'emancipació continuaven pugnant per reformar el sistema politic i molts d'aquests imperis lluitaven per aconseguir-la per tots els mitjans possibles. En l'actualitat, aquests dos imperis ja no existeixen, i en el seu lloc hi ha múltiples estats que han sorgit a partir de la seva dissolució.
2) Explica quins eren els objectius de la lluita política a l’Europa Occidental.
L'objectiu d'aquesta lluita era acosguir el sufragi universal i la igualtat entre tots els grups socials ja que en el tercer estat hi acabava de apareixer un cambi i els burgesos no van voler saber res de les clases populars per tant es van separar,llavors va haver un enfrontament politic entre la burgesia que volia sufragi censatari(nomès podien votar els burgesos varons,rics i de pell blanca) i les clases populars que volien sufragi universal (tothom podia votar).
Les reformes liberals de tots els imperis havien estats nul·les o , si mes no, molt limitades i com a consequencia les aspiracions d'emancipació continuaven pugnant per reformar el sistema politic i molts d'aquests imperis lluitaven per aconseguir-la per tots els mitjans possibles. En l'actualitat, aquests dos imperis ja no existeixen, i en el seu lloc hi ha múltiples estats que han sorgit a partir de la seva dissolució.
2) Explica quins eren els objectius de la lluita política a l’Europa Occidental.
L'objectiu d'aquesta lluita era acosguir el sufragi universal i la igualtat entre tots els grups socials ja que en el tercer estat hi acabava de apareixer un cambi i els burgesos no van voler saber res de les clases populars per tant es van separar,llavors va haver un enfrontament politic entre la burgesia que volia sufragi censatari(nomès podien votar els burgesos varons,rics i de pell blanca) i les clases populars que volien sufragi universal (tothom podia votar).
miércoles, 3 de febrero de 2010
Olympe de Gouges o Marie Gouze com es el seu vedader nom va ser una escriptora francesa i tambè la autora del docoment historic anomenat Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana.
Va neixer a Montauban i es va casar molt jove, però es quedà viuda amb un fill al carrec.L'any 1788 es muda a Paris on cambià els seu nom i es dedicà a redactar obres de teatre.Amb els diners que guanyava no podia mantindre's.
El 1789 va defensar la monarquia moderada,(cosa que li va jugar una mala jugada).
El 1791 va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana que tractava sobre el desnivell entre homes i dones,ja que els homes sempre estaven per sobre d'elles.
Ella va defensar el rei Lluis XVI i per aixo va ser guillotinada el 3 de novemre de 1793 a la ciutat de Paris.
Va neixer a Montauban i es va casar molt jove, però es quedà viuda amb un fill al carrec.L'any 1788 es muda a Paris on cambià els seu nom i es dedicà a redactar obres de teatre.Amb els diners que guanyava no podia mantindre's.
El 1789 va defensar la monarquia moderada,(cosa que li va jugar una mala jugada).
El 1791 va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana que tractava sobre el desnivell entre homes i dones,ja que els homes sempre estaven per sobre d'elles.
Ella va defensar el rei Lluis XVI i per aixo va ser guillotinada el 3 de novemre de 1793 a la ciutat de Paris.
miércoles, 13 de enero de 2010
La revolució francesa va ser entre l'any 1789 i l'any 1799.Es va comsiderar una guerra politica i social que va tindre diversos periodes que van fer que França i altres paisos d'Europa s enfrontessin alsistena anomenat Antic Regim.Va començar quan el Tercer Estat va ser convocats a l'Assamblea Nacional i va acabar quan Napoleó va conseguier el poder.
Convenció republicana
Va ser entre 1792-1794 i va tindre tres aspectes
1.El aspecte forsos que diu que tots els homes entre 18 i 25 anys han de acudir alexercit,per que aquest sigui mes fort.
2.El aspecte de l'economia dirigida:la convenció posa un limit de salaris i preus.
3.El aspecte de laplicació del terror: els convencionaris estableixen una dictatura que es basa en el terror,el rei i la seva familia son declarats culpables i despres
van ser executats a la guillotina.
El consolat
La burgesia es sent amenassada pels jacobins ja que aquests volen que la monarquia torni,quests es recolzen a l'exercit i creuen que Napoleó donarà un cop d'estat.
Napoleó
BIBLIOGRAFIA
http://www.elergonomista.com/historia/revolucionfrancesa.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa
http://socialsenxarxa.wordpress.com/2009/07/15/el-consolat-1799-1804/
Video
http://www.youtube.com/watch?v=OH93y7uvYuY
Convenció republicana
Va ser entre 1792-1794 i va tindre tres aspectes
1.El aspecte forsos que diu que tots els homes entre 18 i 25 anys han de acudir alexercit,per que aquest sigui mes fort.
2.El aspecte de l'economia dirigida:la convenció posa un limit de salaris i preus.
3.El aspecte de laplicació del terror: els convencionaris estableixen una dictatura que es basa en el terror,el rei i la seva familia son declarats culpables i despres
van ser executats a la guillotina.
El consolat
La burgesia es sent amenassada pels jacobins ja que aquests volen que la monarquia torni,quests es recolzen a l'exercit i creuen que Napoleó donarà un cop d'estat.
Napoleó
BIBLIOGRAFIA
http://www.elergonomista.com/historia/revolucionfrancesa.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa
http://socialsenxarxa.wordpress.com/2009/07/15/el-consolat-1799-1804/
Video
http://www.youtube.com/watch?v=OH93y7uvYuY
miércoles, 6 de enero de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)